Barcelona, Arxiu de la Catedral, cod. 186-3, plec 2, f. 3r.

[read more=”Ver descripción” less=”Esconder descripción”]

Última actualización: 7 de marzo de 2016

Autor: Anónimo
Ciudad: Barcelona
Archivo: Archivo de la Catedral
Localización: cod. 186-3, plec 2.
Folium: 3r.
Lugar de predicación: Desconocido
Fecha de predicación: Desconocida
Edición: CATALÁN, Oriol, La predicació cristiana a la Catalunya baixmedieval. Unpublished PhD Thesis. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013, p. 409-411. (PDF)

Cómo citar: Sermo ‘Omnes quidem currunt’. Barcelona, ACB, cod. 186-3, plec 2, f. 3r. (2016, March 7). Retrieved from: https://predmed.upf.edu/bcn-acb-186-3-plec-2-3r.

Idioma: Catalán
Thema: Omnes quidem currunt, unus autem accipit bravium. 1Cor. 9, 24.
[/read]

Barcelona, Arxiu de la Catedral, còdex 186-3, plec 2, 3r.
Ihesus
Sermo LXXa
«Omnes quidem currunt, unus autem accipit bravium¹. prima corintiorum IX et in epistola hodierna. Et cetera.
Les paraules et cetera són del apòstol sent Pau, e volen dir açò: Sert és: tots correm, mes un pren la joya. Vol dir sent Pau que axí com molts són en lo camp que corren per haver la yoia posada al cap del cos, e finalment que la pren qui és primer, e tots los altres romanen laços e vyats, e no han joya. Per semblant, molts corren en lo camp d’esta present vida² qui cuyden haver la joya posada al cap del cos, ço és, la benayrança eternal³ per la qual possayr som creats, emperò pochs la aconsaguiran, car solament un l’aconseguex, çó és, aquels que són units e ajustats ab Déu e ab lur proïsme per amor, que és virtut unitiva. E aquests no són sinó una matexa cosa. Ab Déu⁴, no·y ha sinó unitat, foragitada tota dualitat que significa divisió e departiment: «Qui adheret Deo, unus spiritus est⁵», prima corintiorum VI. E aquests són pochs en esguart dels dapnats⁶. E són paraules terribles e dignes de meravellar, car sent Pau matex diu, prima ad Thimoteum II: «Deus vult omnes homines salvos fieri⁷». Noresmenys és Déu nostro pare e àme·ns carament, Mathei XXIII: «Unus est pater vester qui in celis est⁸», e Crisostomus: «Nec ipse qui genuit nec mater qui lactavit tamen nos diliget sicut ipse quod condidit Deus». Axí mateix és nostro mestre e factor e no·s pot haver avorriment: «Manus tue fecerunt me et plasmaverunt me⁹». Psalmos et sapientiae XI: «Vel odisti eorum quod fecisti¹⁰». Més avant, la vida de Jhesucrist e la sua passió són de infinit mèrit: «Non est datus ei spiritus ad mensuram», Iohanis III. E no meresqué res, açí mateix, car en lo primer instant de la sua concepció hac tota la glòria que vuy a, e per ço tot lo mèrit de la passió guanya a nós. E com aquest mèrit sia infinit e los nostros pecats sien finits e termenats, e finit a infinit no aya proporció, los seus mèrits deven sobrepujar tots nostros pecats. Noresmenys que la paraula de Déu no pot mentir ne pe[n]ssar que no’s conplesca. E diu Jesucrist, Johannis XII: «Ego autem si exaltatus fuero omnia traham ad meipsum¹¹»¹². E ell és stat pujat en la creu, donchs apar que tothom se deïa salvar e nagú no deÿa ésser dampnat. E per consegüent, la paraula d’Él apar¹³ no ésser vera¹⁴, que diu: «Omnes quidem currunt» et cetera. Més, què farem, que açò és paraula de sent Pau, e sent Pau és apòstol e príncep dels apòstols, e Jhesucrist dix als apòstols: «Non vos estis qui loquimini sed spiritus patris mei loquitur in vobis¹⁵», Mateu 10. El Sperit Sant no pot mentir. Mes sent Pau fou arrapat fins al tercer cel¹⁶, II Corintiorum XII: «Paulus est raptus usque ad tertium celum et audivit archana verba que non licet homini loqui¹⁷», e per tal és meravellós testimoni dels fets de Déu, car scrit és: «Audivimus, dicimus, et quod vidimus testamur¹⁸». E diu lo propheta in psalmos: «Testimonia tua credibilia facta sunt nimis¹⁹». E per ço és cosa heretical no donar fe a la scriptura sancta. Diu I decret XXIIII quaestio III: «Quicumque alia intelligit scripturam sacram²⁰» et cetera. E donchs, com porem verificar les paraules desús dites? ço és, que Déu sia pare spiritual et amic car nostro que vulla que tots siam fets sauls e que la sua passió meresca a nós glòria. Responch-vos que en nostra salvació nós hi obram ab Déu ensems, «Cohoperatores Dei sumus²¹», e per tal aquel «Qui fecit te sine te²²» et cetera. Per ço totes les paraules desús dites e semblants hon que·ls tripiau se entenen condicionalment ço és, si nós servam los pactes qui son entre Déu e nós, In libello De fide servanda et […]is reverenciando²³.
|^3v.Mes veent sent Pau que nós som infels o fort frets en la fe e plens de vicis e pecats e desponem tot lo temps e nostro studi en pompes e valetats, e per consigüent trencam los pactes que són entre Déu e nós, creu que pochs seran los salvats e en sguart dels reprovats, e en açò·s concorda sent Matheu qui in evangelia presenti²³, Matheis XX: «Multi sunt vocati, pauci vero electi²⁴» e no és davalada, car més són los cops vils que les preconses, més és lo ferre e lo plom que·l or o l’argent, més pedres comunes que fines, més arbres infructuoses que aquels que fan fruyt, més palla que gra, més malas herbas que bones, e les altres sens afany nexen per si matex, multiplican les bones laurant la terra, regant e cultivant, e tots temps viuen més són los fols hòmens que·ls savis, «radix sapientiae cui revelata est²⁵».
Sed «Stultorum infinitus in numerus²⁶», Ecclesiastes I. Los benauyrats tots són reys e sacerdots: «Sacerdotes erunt Dei et Christi et regnabunt cum illo²⁷», Apocalipsis XIX. Per tal, són pochs en sguart dels dampnats, car pochs són los reus en terra en esguart dels pobles. Mes si pochs sa curen de venir al regne de Déu, no·y vendran si no se’n curen.
Infern en lo centra et cetera, paradís en lo cel, et cetera; la porta de paradís és estreta, aquela d’infer ampla et cetera. Mathei VII: «Intrarre per angosta porta quia lata porta et spaciosa via que ducunt ad perdicionem et multi sunt qui intrant per eam quam angusta porta et arcta via quod ducit ad vitam et pauci sunt qui inveniunt eam²⁸». E per aquesta rahó diu sent Pau les paraules preposades: «Omnes quidem currunt» et cetera. E que ell aia haudes aquestes paraules de Nostro Salvador Jhesuchrist veiats com ho mostra lo nostra evangeli. Reconta Sant Matheu, Mathei XX.
E vejats en aquest evangeli V punts o V bones doctrines, ço és
Pacte fort notable: «Simile est regni celorum²⁹» et cetera.
Confor profitable: «Egressus circa horam tertiam vidit alios stantes³⁰» et cetera.
Guardó rehonable: «Cum sero autem factum esset dicit dominus vineae procuratori suo³¹» et cetera.
Pensar tan tristable, «Accipientes murmurabant adversum patrem familias³²» et cetera.
Scusar molt lohable: «Autem non facio tibi iuiuriam nonne³³» et cetera.
De primo, que·ns hic és notat et cetera, quia file et cetera. Segons que diu sent Gregori en la omilia de vuy³⁴, per aquest regne devem entendra la esgleya militant, que en lo cors de les gens és semblant al pare de les moltes companys. Car axí com lo dit pare tramès obrés a la sua vinya e feu ab ells pacte que·ls daria un diner, per semblant Déu gloriós isqué bon matí, so és, en lo començament del món, e feu pacte ab nostro pare Adam e ab tota humanal natura, que si cultivaven bé la sua vinya, ço és la pròpia ànima o consciència³⁵, cavant-la ab pregona consideració, estirpant-na totes males erbes e spines de vicis e pecats per vertadera e humil confessió, femant-la et cetera, regant-la et cetera e plantant-hi obres sanctes e virtuoses ab perseverància, que a la fi, lo jorn de la mort los daria un don, ço és la glòria eternal. Lo pacte, segons que pasa lo savi […], és de la vida o de la mort. Hodie proponitur tibi mors et vita ut si legem Dei servavis vivas in eternum si non statim sit pecatum in foribus e per consecuens mors eterna, quia «Stipendia pecati mors³⁶» secundum apostolum ad romanos VI.
|4r. E dretament per lo doctor és entesa la glòria eternal³⁷ si volem considerar la sua matèria e la forma. La matèria és de algú matal preciós (or o argent o semblant) e significa lo nostro cos que³⁸ are és miserable e en la glòria de Déu serà inpassible, inmortal, lauger e subtil, e tot luminós e beneficiat en tots los seus senys e dins si ple de diverses beleses. Iuxta illud Trenorum IIII: «Natzarei eius nitidiores lacti candidiores nive nitidiores lacte rubicondiores ebore antiquo et saphiro pulcriores³⁹».
La forma del diner contén III coses:
La figura del rey
Letres entorn
E la rodonesa
la scriptura revela les coses secretes. E significa la visió de Déu com siam en la glòria que veurem Déu clarament dins la persona de Jhesucrist e dins nós mateixs. E en aquesta visió serem benauyrats quia «Visio est tota virtutes merces⁴⁰». Sed e seran-nos revelats tots lo sacrets. Aquí conexerem totes coses: «Videbimus eum sicuti est⁴¹», prima Iohanem III, e Psalmos: «In lumine tuo videbimus lumen⁴²», unde Gregorius: «Quod est quod non vident qui videntem omnia vidunt⁴³».
La figura del rey⁴⁴ és et cetera. Aquest diner, e car la nostra ànima serà transfformada⁴⁵ tota en son amat. E la ymage de Déu reluirà perfetament en aquella, car se lavòs lo nostro cor no porà res àls desigar, voler ne amar si Déu e Jhesucrist, car fill seu. Per ço sent Pau ad Romanos VIII: «Faciet nos conformes ymagine filii sui⁴⁶» et dicet nobis: «Pone me signaculum super cor tuum⁴⁷», e de aquesta amor resultarà aquel tan gran goyg e delit de què diu lo propheta, Psalmos XXXV: «Torrente voluptatis tue potabis eos⁴⁸».
La redonesa del diner, que no ha principi ne fi, significa la eternal segurata que quiscú benauyrat haurà en paradiç «Quia semper cum Domino erimus⁴⁹», e aquest és lo pacta tan notable, que si un poch trebaylam en aquesta vinya de Déu, tant nos és promès e·ns serà dat. Par-vos si és bé gran folia e oradura de aquels que no volen rebra aquest pacta, ans per un poc de dolçor mundanal transitòria, que no és sinó un moment, volen perdre aquest diner delitós excel·lent de la glòria, per lo qual eternalment podem ésser diths benanants e benauyrats. Folia és, e açò quant al primer punt.
De so devem considerar aquest confort tan amabla, circa hora terciam et cetera. E veiats açí que Déu en los actes forans se convertex al hom per gran amor, aytant com viu. Per ço diu lo savi, Proverbiorum XVII: «Omni tempore diligit qui amicus est⁵⁰», lo temps de la vida del hom és hora de:
Prima de ço és la parvícia, de VII anys fins en XV.
Tercia, ço és la adolescència d XV fins en XXV.
Sexta, ço eés la joventut de XXV fins en L.
Nona, la velesa, de L fins en LXXX.
XI la decrepitat, de LXXX en jus et amplius labor et cetera.
En tots aquests temps requir Déu l’om e·l amonesta dient: «Ite et vos in vineam meam⁵¹», ço és: trabaylats contínuament e obrats que la vostra ànima visca sens pecat, e plantats-hi obres bones e virtuoses per tal que·ns do lo diner paccionat ab nosaltres, sicud es, ad romanos II: «Non auditores legis iusti sunt apud Deum, sed factoris iustificabuntur⁵²», sequitur «Gloria, honor et pax cum operari boni», quia «Qui bona egerunt ibunt in vitam eternam⁵³». Més són molts miserables que no atenen a aquest premi meravellós ne a la pensa tan dolorosa que·ls és aparallada, e per ço no curen anar en aquest vinya, considerant que són terra e pols frívols e mesquins, d’on són exits⁵⁴ de loch tan alt e tan veravellós quant a Déu que·ls ha creats. E de tan vil e sutza en ço que entén quant al pare e la mare que·ls han engendrats. Per contra són creats finalment per açò saguir e prossayr la vida eternal, e vuy com stan en bruteses e viltats de diverses pecats e en oy de Déu, e·n gran perill, car no saben si moran uy o demà.
|^4v. E hon iran si axí viuen? Sertes al foch infernal: «Qui vero mala in ignem eternum⁵⁵». Més de què·s curen?: de coses inútils e vanes, transitòries, supèrflues que nos pertanyen a ells, e lexen si matexs e so que són e entre aquels qui aparen spirituals. Quants n’i ha que·s curen de saber bé l’escriptura o coses devotes, anar derrera los sermons e bé recitar so que·s diu, e haver privadesa de molt bon religiós, e lexen la privadesa de si matexs, e lexir lo libre de la propia consciència! Veiats bona paraula que diu aquel abat Ysach, hom que tots jorns scrutava les scriptures divines e humanes e és negligent de purgar sa ànima de tota capció de pecat, e dorm ab temor de sa consciència, e per açò han gran por de exir d’esta vida. Sàpies per sert que no pot ésser pus malestruch ne pus desaventurat. E dretament aquests aytals som tot lo jorn, tota la lur vida ociosos en la plaça d’equest món. E en aquests diu Déu en lo nostro evangeli: «Quid hic statis tota die vite vestre ociosi, o miserabiles⁵⁶», e no sots bé fols. ⁵⁷

¹ 1 Cor 9, 24. │ ² Sigue per haver tachado. │ ³ Sigue qui és fi de la rallado. │⁴ Sigue eternal rallado. ⁵ 1 Cor 6, 17. │ ⁶ Sigue e açò és que diu sent march en lo evangeli, marcus XX: «multi sunt vocati pauci vero electi» rallado. │ ⁷ 1Tim. 2, 4 │ ⁸ Mt. 23, 9. │ ⁹ Iob 10, 8 │ ¹⁰ Sap. 9, 25 │ ¹¹ Io. 12, 32. │ ¹² Sigue e açò deya rallado. │ ¹³ Ms. apres, con un signo ilegible encima. Corrijo por apar. │ ¹⁴ En un primer momento, el autor había escrito ésser falsa, que sustituyó por no ésser vera. Falsa rallado; no, al márgen; vera, añadido lobre la línea. │ ¹⁵ Mt. 10, 20 │ ¹⁶ Sigue et vidit arcana dei quod non licet homini loqui rallado. │ ¹⁷ 2Cor. 12, 4. │ ¹⁸ Io. 3, 11. │ ¹⁹ Ps. 92, 5. │ ²⁰ Cita no localizada. │ ²¹ 1Cor. 3, 9. │ ²² Agustín, Sermo 169, c. XI, nr. 13, PL 38, 923 (); Sermones (3º), 660. | ²² Cf. Fulbert de Chartres, Epistola Philiberti (PL 141, 229-230) │ ²³ Del domingo de Septuagésima. │²⁴ Mt. 22, 14. │ ²⁵ Eccli. 1, 6. │ ²⁶ Eccl. 1, 15. │ ²⁷ Apoc. 20, 6. │ ²⁸ Mt. 7, 13-14. │ ²⁹ Mt. 20, 1. │ ³⁰ Mt. 20, 3. │ ³¹ Mt. 20, 8. │ ³² Mt. 20, 11. │ ³³ Mt. 20, 13. │ ³⁴ Gregorius Magnus, Homiliae, Sermo in septuagesima. │ ³⁵ ànima añadido sobre la línea. │ ³⁶ Rom. 6, 23. │ ³⁷ Segueix car a ratllat. │ ³⁸ Sigue en la glòria rallado. |³⁹ Lam. 4, 7. |⁴⁰ Cita no localizada. │ ⁴¹ 1 Io. 3, 2. │ ⁴² Ps. 35, 10. │ ⁴³ Cita no localizada. │ ⁴⁴ Sigue fa rallado. | ⁴⁵ Sigue perfetament ratllat. │ ⁴⁶ Rom. 8, 29. │ ⁴⁷ Cant. 8, 6. │ ⁴⁸ Ps. 35, 9. │ ⁴⁹ 1Thess. 4, 17. |⁵⁰ Prov. 17, 17. │ ⁵¹ Mt. 20, 4. │ ⁵² Rom. 2, 13. │ ⁵³ Fragmento del Symbolum Quicumque. │ ⁵⁴ Sigue de Déu plurice rallado. |⁵⁵ Fragmento del Symbolum Quicumque. │ ⁵⁶ Mt. 20, 6. │ ⁵⁷ El sermón queda truncat en este punto.